NOTICIES
CursesTrail
 Croniques
Croniques de les curses realitzades...
Curses trail
 Planol curses
Planol interactiu de les curses...
Calendari
La Talaia



A arribat el gran dia, avui realitzaré la meva primera marató i la escollida per aquest gran repte es la marató de La Talaia a Vilanova i la Geltrú!

Hem llevo a les 5:55 del mati del diumenge i ràpidament menjo una barreta de cereals i una de xocolata juntament amb una taronja. Es el primer que faig just despertar-me per a poder donar al cos les 2 hores de digestió necessàries per a no tenir problemes estomacals a la cursa. També prenc una mica d’aigua i aprofito per posar en el kamelback 2 gots d’aigua juntament amb un sobre de sals isotòniques per si durant la cursa necessito veure alguna cosa o per prevenir les rampes.

Hem canvio, preparo el material que necessitaré i agafem el cotxe per anar cap a Vilanova.

A les 7:15 arribem al destí, hi han molts pocs cotxes però just baixar del cotxe ja hem trobo amb un company de curses i aprofitem per posar-nos al dia i comentar com esperem que serà la cursa. Agafo el dorsal i la bossa del corredor. Després de descobrir el disseny de la samarreta i veure que no coincideix el color amb cap de les que tinc, hem canvio i hem poso crema hidratant als peus per a poder aguantar tants quilometres sense que he surtin butllofes.

La Talaia

Un cop canviat i amb el dorsal a punt, hem dirigeixo al lloc de sortida que es troba a al espectacular càmping de Vilanova Park. Càmping de primera categoria amb uns fantàstics jardins i instal•lacions que fan molt agradable i familiar l’entorn dels competidors i dels seus acompanyants.

Ja amb els nervis supurant i mirant cap a la sortida, els organitzadors ens criden per a que ens posem els que vulguem… un segell del perfil de la cursa, es una bona idea ja que pot estar bé veure per on vas i mentalitzar-te pel que falta. Hem poso el segell i ara si, comença la cursa i ens posem en persecució d’una moto pels primers camins.

No tinc ni idea de quin ritme tinc d’agafar per a poder aguantar la marató, però com que hem veig bé, hem poso en el grup dels de davant i comencem a marcar diferencies des d’un començament. Som un grup d’uns 10-20 fins al quilòmetre 15 on després de les primeres pujades, el grup es va trencant i allargant. Jo intento anar fort però sempre controlant de no malgastar masses energies i mes aviat sent conservador. La tàctica d’avui es aguantar un ritme constant el màxim de temps possible.

Cada 2 avituallaments hem prenc un gel i a cada avituallament vaig bevent aigua o isotònica depenent del que he suat. Soc un corredor de sensacions i aquesta cursa la vull aprofitar per aprendre el màxim de mi i de com reacciona el meu cos al superar els 30 quilometres.

La cursa transcorre amb normalitat i tot va sobre rodes, el recorregut esta ben senyalitzat i els avituallaments perfectament col•locats per a que ens puguem re-composar i reprendre la marxa en plenes facultats. Pel que fa als punts conflictius, ens trobem quasi sempre amb alguna persona de l’organització que ens guia per quin camí seguir i tret d’un petit despist, seguim el recorregut sense cap problema.

Arribats al 4rt control, ens trobem al quilòmetre 15,4 i ens trobarem amb el gran mur de la cursa, en el que coronarem el Pic de l’Àliga. En aquest control es important veure i menjar alguna cosa per a poder agafar la pujada amb forces. Jo hem prenc el segon gel i agafo una mica de fruits secs i isotònica.

La Talaia

La pujada comença suau però acaba amb una forta pendent d’uns 200metres en la que fins i tot hem de fer un tram força tècnic a 4 potes. A mi aquest tram hem va molt bé ja que descanso els peus de tanta pedra i m’ajudo amb els braços per a descarregar una mica les cames. Això si, sort que hem agafat un dia que no fa molta calor perquè sino seria un autèntic calvari…

Arribem al cim i comencem el descens, la major part de la cursa transcorre per pistes amplies i pedregoses, molta pedra, de fet portem uns 20 quilometres i tinc la sensació de tenir els peus en 2 parells de paelles amb oli calent… Però al final un es va entretenint amb el paisatge, perseguint al de davant, intentant que no t’atrapin els de darrera i el dolor que sents als peus, genolls i articulacions passa a un segon pla.

Així doncs van passant els quilometres i passem per segona vegada pel Pic de l’Àliga amb un avituallament on ens informen de que anem en el top 10 de la cursa!! Injecció d’energia en forma anímica per agafar amb forces el que ens queda. Després de fer el cim, comencem el descens per pistes combinades amb corriols pedregosos i tècnics.

Els últims 10 quilometres hem trobo amb 3 problemes, primer el calor comença a fer-se notar, segon ens trobem als corredors de les altres curses mes curtes que van mes lents i fan que el recorregut sigui un continu parar i arrancar enmig de les pujades i baixades… I tercer, les cames comencen a engarrotar-se de tant parar i arrancar i també del propi desgast de tants quilometres. Per sort un company de cursa amb el que comentem la jugada, hem dona una capsula de sals i en els avituallaments agafo fruits secs i isotònica. Tot i això afluixo una mica la marxa per prevenir una possible rampa de la que després hem pugui penedir i vaig avançant aquests últims quilometres amb paciència.

En els últims avituallaments ens ruixen amb aigua i animen amb eufòria, som els primers de la marató i ja ho tenim!! Ja ho tens!! Es la frase que mes hem repeteixen els voluntaris de la cursa! Per sort els últims 3 quilometres son pisteros i gracies a que he estat conservador, les cames hem responen i puc fer els últims quilometres corrent. Les vistes son espectaculars, amb el mar de fons vaig descendint la muntanya i el meu cap la frase "ja ho tens" cada cop agafa mes força. Fem l’ultima pujada i ja veiem el càmping, faig l’ultima apretada i entro a meta fent esprint. Al final 4h i 23minuts en 7e posició de la general.

Tot i el cansament lògic després de fer tants quilometres, puc gaudir com un crio de l’ambient espectacular de l’arribada, i recuperar-me perfectament amb el avituallament de meta. Una marató perfecta per iniciar-se en les maratons de muntanya. Molt corredora, amb molts avituallaments, ben senyalitzada i divertida. Això si, somiareu amb les pedres del Garraf!

Data: 12/04/2015
Posició: 7
Temps: 4:23:22 hores
Distancia: 42,3 km
Tipus: trail
Desnivell positiu: +1800m
Incrits: 95

+INFO

Curses trail Curses trail Curses trail
Drets reservats Copyright © 2015 www.cursestrail.cat