NOTICIES
CursesTrail
 Croniques
Croniques de les curses realitzades...
Curses trail
 Planol curses
Planol interactiu de les curses...
Calendari
Trail Matxicots



Tot corredor te una cursa que es la cursa de l’any. Per a mi la cursa de l’any era la Trail Matxicots que es realitza a Rialp.

Aquesta cursa de 54km i 4200 metres de desnivell positiu, es la primera ultra que faig i per suposat, els nervis, dubtes i ganes, es barregen en una mescla cada cop més explosiva a mesura que es va acostant el dia de la cursa.

Amb aquestes sensacions, arribem al cap de setmana de la cursa, el divendres 18 de setembre, just desprès de treballar, agafo el cotxe i hem disposo a fer la que s’està tornant una ruta molt coneguda, cap al Pallars Sobirà. I es que aquest any ja es la quarta vegada que hi pujo. Per esquiar, per fer la cursa La Ribalera i per pujar a la Pica d’Estats.

A les 7 arribo a Rialp, primer vaig al meu punt de descans a Altron al Hostal Vall d’Àssua. Un hostal molt recomanable en el que vaig estar com a casa. Després de deixar els trastos a l’habitació, baixo fins a Rialp a buscar el dorsal i a fer el briefing. A Rialp hem trobo amb els companys de Capellades els AEMDKP, comentem com ens hem preparat la cursa i comencem a fer un petit entremès corrent per Rialp per buscar uns guants, ja que l’organització a decidit que hauran de ser obligatoris i jo com a novell, me confiat i no els he agafat… Per sort trobem una botiga oberta i en podem comprar.

Trail Matxicots

Ens despedim i cadascú es dirigeix cap al seu cau a fer l’últim àpat i repassar el perfil de la cursa i tàctiques… Sopo com un rei, preparo tot el material, roba, motxilla, camelback, gels, etc…

A les 4:30 del mati sona el despertador, hem vesteixo, agafo tot el material i cap a Rialp que toca apretar les dents…

A Rialp hem trobo que tinc d’aparcar a les afores del poble ja que esta tot ple de cotxes, sort que ja ho tinc tot preparat i nomes tinc d’anar i col•locar-me a la sortida. Arribo amb 10 minuts de marge, però a la plaça ja no i cap ni una anima més, hi ha moltíssima gent mirant i molts corredors ja han agafat posició a dins de la meta. Contacto amb el whatssap amb els companys i per sort aconsegueixo trobar-los fàcilment.

Amb la típica música èpica, sortim del centre del poble i anem corrent amb els frontals per els carrers de Rialp plens de públic animant. L’ambient es espectacular! Pell de gallina! Fem la volta al poble i ràpidament comencem a pujar muntanya amunt. Potser nomes porto 1 o 2 quilometres però miro endarrere i veig tota la cua de frontals que pugen des de Rialp i si miro cap amunt veig tots els que van al meu davant, es espectacular, nomes per aquestes vistes i sensacions ja val la pena començar la cursa.

Meravellant-me per les vistes nocturnes de Rialp amb els frontals i animat per tot el ramat de corredors, anem pujant muntanya amunt i sense donar-me compte faig els 10 primers quilometres. Nomes en soc conscient al veure que arribem a Llesui, on ens esperen els voluntaris amb un fantàstic avituallament. Aquí hem prenc la primera capsula de sals i menjo alguna cosa.

Fins a aquest punt anava mes o menys amb el grupet dels AEMDKP, però a partir d’aquí ja nomes som L’Albert i jo. L’Albert es un corredor mes experimentat que jo en aquest tipus de curses i la meva tàctica es anar aguantant amb ell tot el que pugui. Si segueixo el seu ritme, se que estic fent una bona cursa.

Sortint de Llesui ja es comença a fer de dia, i ben aviat comencem a pujar muntanya amunt i ha guanyar desnivell. Sense donar-me compte, es va fer de dia i hem trobava a l’alta muntanya traspassant prats plens de vaques. La pujada fins al Coll del Triador va ser llarga i intensa però al tenir les energies al màxim es va poder pujar bastant a gust. Això si, en el Coll es veia la silueta del que faltava per pujar fins al Montsent del Pallars i tinc de dir-vos que encara no havíem arribat a la part més dura de la cursa. En el Coll del Triador comença una cursa vertical d’alta muntanya on les vaques son espectadors de la llarga fila de corredors que pugen el mes ràpid que poden per fer el cim. Mires a munt i veus fila de gent, mires avall i veus fila de gent. L’únic punt on la gent s’acaba es al cim… Això si, es obligatori parar un mínim de 5 segons, mirar cap avall i gravar amb foc al cervell el fantàstic paisatge.

Amb aquestes vistes i pujades de vertigen, arribem fent una ultima grimpada al Montsent del Pallars, però aquí no hi ha descans ja que ràpidament fem una baixada tècnica d’uns 100 metres i desprès tenim de tornar a pujar fins al Montorroio.

Un cop fet aquest segon cim, agafem una bona baixada que comença sent tècnica del tipus tartera i la anem baixant amb molta cura, ja que encara ens queden mes de 30 quilometres i prendre mal en aquest punt seria molt crític. Per sort, la tartera desapareix al descendir uns 300 metres i es converteix en una baixada de gespa i terra, amb bastanta pendent, tècnica, però que es pot començar a córrer. Aprofito per començar a deixar anar cames i si mires cap endavant veus com vas traspassant una mena de vall que es va obrint entre les muntanyes.

Trail Matxicots

Després de fer una petita parada tècnica, seguim baixant fins al Pas de la Mainera, punt entremig de la cursa en el que ens trobem un fantàstic avituallament amb una gran carpa, on els corredors podem descansar i recuperar forces amb el menjar i beguda que els voluntaris ens han preparat. A l’avituallament no i falta de res, sandwich de nocilla, amb embotit, pa de pagès, begudes de tot tipus, fruits secs, llaminadures, fruita… Llàstima que anava amb pressa perquè donaven ganes de parar la taula amb aquelles vistes de la muntanya, agafar un plat amb pa amb tomàquet i embotit i fer un bon esmorzar.

Sortim de l’avituallament i ràpidament toquem de peus i de genolls a terra ja que ens trobem amb una fantàstica pujada de les que primer camines i acabes arrastrant-te, però bé això es la Matxicots i si no hi ha patiment ni hi haurà gloria. Pugem i pugem fins a trobar-nos amb una tartera que ens portarà al cim de les Picardes. Amb molta feina i amb un ritme molt mes lent ja que la fatiga en aquest punt es considerable. Fem el cim i ara si, comencen el descens cap a Espot esqui.

Espot esqui es el punt en el qual ja hem superat la meitat de la cursa i psicològicament ja anem descomptant els quilometres que queden per arribar a Rialp. Això si, per arribar a Espot, hem de traspassar les pistes d’esquí que sense neu es converteixen en unes baixades amplies, mig pista de terra amb pedres i gespa en les que es pot córrer amb bastanta lleugeresa.

A l’estació d’Espot i ha molt ambient, molts familiar han pujat a rebre als corredors i a mes a mes es un dels punts clau on es podia recollir la motxilla de suport que et portava la organització. En el avituallament podies menjar de tot i hem va cridar l’atenció que també podies agafar un plat de pasta entre d’altres menjars.

Jo com que portava les meves sals, gels i barretes, pràcticament nomes agafava líquids, algun fruit sec, i això si, un sandwich de nocilla que no hem va durar ni 10 segons! Un cop carregades les piles, tornem a la cursa on continuem descendint per la pista d’esquí i poc desprès comencem a pujar, primer per una pista d’esquí i després per un corriol que s’endinsa per la muntanya fins a la Creu de l’Eixol. Superat aquest cim, tenim uns 10 quilometres de baixada per corriols i pistes variades en les que si encara tenim forces, podem córrer i guanyar força temps. Encara que no ens ho sembla pel cansament que portem a sobre, si podem “córrer”, aquests seran els quilometres mes ràpids de la cursa.

Arribem a Caregué i davant d’una església de pedra ens trobem amb l’últim avituallament de la cursa. Hi ha molt d’ambient ja que aquí els familiars i poden accedir amb cotxe. El sol cada cop es fa notar més i en aquest avituallament es important hidratar-se molt bé ja que encara que no ho sembli, portem un gran desgast i encara ens queden uns 6-8 quilometres fins a la meta.

Sortim de Caregué, passem ràpidament per Escas I ens trobem amb l’ultima pujada d’uns 300 metres positius. Aquesta pujada la fem caminant en els trams de mes pendent. Sembla que siguin 1000 metres i no 300, però al final s’acaba la pujada i tornem a baixar. La baixada es realitza en mig d’un corriol pedregós i anant seguint pel costat de la muntanya fins arribar a Surp. Al arribar a Surp, en el gps m’indicava que portava 51 quilometres i com que sentia veus, vaig pensar que estava arribant a Rialp i que ja tenia la meta a tocar però…. Eren uns nens i nenes amb un petit control amb aigua que ens animaven per finalitzar la cursa! Per un moment vaig tenir un petit cabreig però ràpidament vaig agafar el ritme i vaig seguir corrent per arribar a meta.

Trail Matxicots

Quant portes tants quilometres i hores corrent, una de les coses que set queden fixades es que quant et vas acostant a meta, l’obsessió per arribar ràpid i acabar van increixendo! I per suposat, pensar que as acabat i que no sigui així, et fa perdre una mica d’aquesta energia positiva i es transforma en ànsies… però si les saps controlar, tot es supera i en pocs metres penses que quant ho expliquis als amics i familiars, sumar aquests quilometres extres, encara ho farà mes èpic i màgic.

Ja finalitzant ens trobem amb un trosset d’asfalt en baixada i poc desprès un control on separen els de la cursa Expert dels de la Trail. Fem 1 quilòmetre més per un corriol i ja sortim al costat de la carretera que va cap a Rialp.

L’entrada a Rialp es converteix en un moment màgic, molt emocionant i emotiu. Vas recordant tot el que as corregut, els entrenaments, dies, hores, sacrificis als caps de setmana, i tot el dolç sofriment d’aquelles pujades interminables… Els de llagrimeta fàcil segur que no podran resistir-se. Però bé per això correm, per sentir-nos vius i arribar al final d’una cursa com la Matxicots, et fa sentir molt viu i que tot el que as fet a valgut la pena.

La meta es immillorable, la gent animant, aplaudint com si fossis el crack mundial del trailrunning, i la foto finisher amb el càmera i el fondo de la cursa et deixa un bon regust de cursa important. Ja nomes queda recollir la samarreta de finisher, recuperar-se amb el avituallament final i comentar amb els companys de fatigues, amics i familiars com a anat aquesta aventura.

Data: 19/09/2015
Posició: 23
Temps: 8:51:48 hores
Distancia: 54 km
Tipus: trail
Desnivell positiu: +4200m
Incrits: 247

+INFO

Curses trail Curses trail Curses trail
Drets reservats Copyright © 2015 www.cursestrail.cat