NOTICIES
CursesTrail
 Croniques
Croniques de les curses realitzades...
Curses trail
 Planol curses
Planol interactiu de les curses...
Calendari
La Ribalera



Cada carrera es un mon, una aventura, una experiència irrepetible. La Ribalera es una carrera que es realitza al Pallars a la població de Tírvia. Jo ja la vaig córrer el 2014 però si alguna cosa té de màgic la muntanya i les carreres, es que per molt que l’hagis corregut amb anterioritat, cada any es diferent i si t’agrada, acabaràs repetint.

El diumenge 28 de juny a les 6:30 del mati hem llevo com es normal en els dies de cursa, però en un llit diferent del meu i en una casa que no es la meva. I es que aquesta cop he anat a passar la nit a Rialp, concretament a la Casa Macià. Una casa rural molt recomanable a prop del meu destí final per lo que vaig poder descansar i aclimatar-me una mica abans de fer la cursa.

Així doncs hem llevo, hem prenc un parell de barretes, dutxa fresca i cap a Tírvia. A Tírvia ja hi havia un bon ambient, i això que nomes eren les 7:15 del mati, però com que a les 7:00 sortien els de la marató, el poble ja estava ple de familiars i també dels corredors que a les 8:00 fèiem la cursa de 23 quilometres.

Escalfo, estiro una mica i hem situo junt als meus companys a la línia de sortida. Com que es la segona vegada que la faig i hem veig amb confiança, hem poso a la fila capdavantera de la cursa. I desprès d’esperar un parell de minuts, comença la cursa i sortim carrer amunt cap a enfilar la primera muntanya.

La Ribalera

Jo mateix no se com, però vaig capdavanter de la cursa!! Sembla que els entrenaments estan donant els seus fruits i sorprenentment porto els primers 2-3 quilometres que transcorrent per zones boscoses, barrejant petites pujades amb trossos de córrer, anant el primer. Passem el primer control i arribem a les primeres pujades de les que toca caminar… Aquí comença la diversió i aviat m’atrapen els altres corredors.

Des del començament les pujades amb molta pendent han sigut un dels meus punts febles, i aquests últims mesos he estat entrenant per anar millorant aquest apartat. I sembla que la filosofia d’entrenar i entrenar i entrenar, dona els seus fruits. Tot i que m’atrapen els 3 primers corredors, faig tota la pujada sense perdre’ls de vista i sense perdre la quarta posició.

Cap als últims 400 metres de la pujada, el que anava cinquè ens atrapa i fem la pujada típica de cims d’alta muntanya fins a font negra disputant-nos la quarta posició. Gaudeixo d’una lluita intensa i esportiva amb el corredor, fins arribar a dalt de tot on al veure que teníem el tercer a punt de mira, anem conversant que ara el que baixi millor serà el que es quedi amb la tercera plaça. En aquest punt la batalla es convertirà en una lluita del tot per tot per aconseguir aquesta ultima posició del podi.

Comencem el descens i ràpidament agafo amb força la quarta posició, la meva intenció es donar un cop d’efecte mostrant als meus rivals que puc mantenir un bon ritme a la baixada i desanimar-los. Arribem al punt de control on es separen marató i mitja marató. Aquí ens registren el codi del dorsal i ens hidratem força per agafar la baixada amb intensitat. El tercer corredor tot just arribar nosaltres comença a tirar. Bé, nosaltres bevem ràpid i quant ens disposem a perseguir-lo i pregunto als voluntaris si el camí segueix per allà (com faig per costum) , els voluntaris de l’avituallament hem veuen el color del dorsal i sorpresa!!! El tercer a agafat el camí de la marató!!! El cridem per a que giri cua “estava a uns 50 metres”, gracies a aquest error, el tercer lloc esta a tocar, es l’oportunitat perfecte per donar-ho tot i lluitar al màxim.

La Ribalera

Així doncs com caigut del cel tinc l’oportunitat de lluitar pel podi i comencem a tirar muntanya avall amb totes les forces que ens queden després de la intensa pujada. I es que pujar 1500 metres de cop en 10 quilometres es una bona pujada… Anem baixant emparellats el tercer i quart, fins que ens anem acostant a la part més tècnica de la cursa, una baixada que han obert nova entre una zona d’arbres.

Agafo la baixada amb molta força i hem distancio del meu company, hem sento bé i veig que puc tirar ràpid i agafar distancia. Però no tot es positiu, i es que aquesta baixada te bastanta terra solta i en parts esta una mica bruta de branques, pedres i vegetació… Això fa que al baixar ràpid, sigui inevitable que sem colin a dins les bambes, pedres i terra.

Sortim d’aquesta baixada i del bosc un moment per trobar-nos amb un avituallament després d’unes tanques, aquí aprofito per prendrem el segon gel i recuperar una mica de forces. Però ràpidament surto com un llamp per esgarrapar el màxim de temps als meus perseguidors.

Paso per sota d’unes senyals que ens van avisar al briefing de que s’havien de o saltar o passar per sota i continuo el meu descens vertiginós cap a Tírvia. Ara correm per una baixada mes pedregosa i bastant tècnica. I on tenia que ser mes ràpid i lleuger, hem trobo amb una dificultat que hem comença a fer perdre temps i possibilitats de fer podi. Les pedres i terra que m’han entrat a les bambes comencen a produir-me ferida i al córrer amb terreny pedregós, cada trepitjada es converteix en un patiment i noto com de mica en mica hem va arrancant la pell del peu i com es van clavant mes i mes les pedres.

El meu cos diu que hem pari a treure’m les bambes, que m’estic fent mal, però el meu cap i el meu cor hem fan tirar i tirar per por a que no m’atrapin fins a tal punt que desconnecto el dolor i el deixo en segon pla, el meu objectiu es arribar tercer a meta i encara que hem quedi sense peus o faré.

La Ribalera

Desprès passem un tram molt bonic amb el riu, en el qual ens hem de mullar una mica els peus, cosa d’agrair que hi hagi aquesta varietat de terrenys en una cursa. Fins arribar a Farrera al últim avituallament, amb els peus que se que m’estic arrancant la pell de la sola i amb les preses de que no m’atrapin els rivals… Això fa que la carrera hem passi alhora lenta per les ganes d’arribar a la meta i rapida per la quantitat de sensacions i experiències que el meu cap i cos va gravant amb foc a la ment.

Passo l’últim avituallament i apretant i animant-me a mi mateix, faig els últims 2-3 quilometres que son bastant mes plans, fins arribar al peu de Tírvia. Aquí ja si que nomes queda l’últim sospir i donar-ho tot. Vaig mirant endarrere i no veig els meus perseguidors però no vull confiar-me i segueixo apretant, faig l’ultima pujadeta i un cop dins a Tírvia hem giro per darrer cop. No hi ha ningú, estic sol, jo i la meta al meu davant, després d’uns 5 quilometres de patiment he aconseguit arribar a meta en tercera posició.

Els nens m’acompanyen fins a la meta i per megafonia criden el meu nom, soc el tercer en arribar a la cursa La Ribalera 23! L’alegria es immensa, l’esforç a valgut la pena, primer podi de la meva carrera com a corredor. Això si, un cop recuperat el alè, m’adono de que no puc fer un sol pas sense veure les estrelles… però així son les curses i mai millor dit, a Tírvia si que mi he deixat la pell.

La cursa en si a estat perfecte, no me perdut en cap moment, nomes algun tram dubtós a la baixada tècnica, els avituallaments perfectes amb l’únic inconvenient de que en els últims no hi havien gots, però podíem veure de les ampolles fàcilment, però es preferible el got, ja que pels que ens juguem posicions i volem fer temps, portar el nostre got o veure de l’ampolla et fa perdre temps… Els voluntaris espectaculars, animant i ajudant en tot moment als corredors i la rebuda i l’avituallament final amb cervesa i una llonganisa i formatge de campionat!!

Això si, vam tenir d’esperar 4 hores per a l’entrega de trofeus…. Sort que podíem repetir a l’avituallament i mentres menjàvem, bevíem i fèiem una volteta per aquest bonic poble del Pirineu, es va passar l’estona i el calor més ràpid.

Cursa de muntanya, en la que es tracta de pujar i baixar el mes ràpid possible, gaudint de vistes espectaculars, un recorregut molt complert amb diferents pendents, terrenys, amb una baixada de les que els corredors podem donar el 120% gaudint d’una vertiginosa velocitat i que transcorre la major part per corriols i camins perfectes per gaudir del trailrunning.

La Ribalera

Data: 28/06/2015
Posició: 3
Temps: 2:31:35 hores
Distancia: 23,3 km
Tipus: trail
Desnivell positiu: +1500m
Incrits: 138

+INFO

Curses trail Curses trail Curses trail
Drets reservats Copyright © 2015 www.cursestrail.cat